L'acer inoxidable davant de la corrosió atmosfèrica interior i exterior
Introducció
La corrosió atmosfèrica de l'acer inoxidable no és una forma única de la corrosió, sinó un terme col·lectiu per denotar la corrosió de les superfícies a l'atmosfera.
Pot ser interior o exterior. La corrosió dels acers inoxidables és més sovint induïda per halurs i clorurs a causa de la seva abundància al nostre medi ambient, per exemple en ambients costaners i marins.
Quan l'acer inoxidable s'exposa a una atmosfera agressiva, es taca principalment. Però també pot ser atacat per corrosió localitzada, particularment en nivells alts de clorur. Cal assenyalar que la decoloració d'acer inoxidable no és automàticament el resultat de la corrosió atmosfèrica de l'acer inoxidable, és a dir, es pot tractar d'una decoloració de brutícia o rovell estrany que estan en contacte amb l'acer inoxidable però que realment no l'afecten.
Hi ha dues grans àrees d‟aplicació on es necessita l‟aplicació dels coneixements de corrosió, en l‟ús arquitectònic i estructural de l‟acer inoxidable. L'aspecte de la superfície és molt més important per a ús arquitectònic, mentre que l'atac a la corrosió superficial es pot menysprear en aplicacions estructurals. S'ofereixen possibilitats enormes per a l'ús dels acers inoxidables en aquestes àrees. La durabilitat a llarg termini i els parells molt baixos de dissolució d'ions metàl·lics fan dels acers inoxidables una elecció molt favorable al medi ambient, amb baixos costos del cicle de vida.
La classificació de la corrosió atmosfèrica
Tradicionalment, els ambients han estat dividits en quatre categories diferents: rurals, urbans, industrials i marins. En general, la corrosivitat disminueix a l'ordre: industrial, marí, urbà i finalment rural. No obstant això, aquesta classificació no és evident per si mateix, per exemple, un entorn urbà pot ser més agressiu que un de marí. Les emissions industrials han estat regulades darrerament, cosa que resulta en entorns industrials amb més baixa corrosivitat.
